AGRICULTURA

És innegable que l’agricultura és un sector econòmic amb un pes específic al nostre poble, però a més, representa una tradició i un estil de vida. Molts dels joves de Batea han optat per dedicar-se a l’agricultura i per continuar, modernitzar i ampliar les explotacions dels seus pares i dels seus avis, quan aquesta no ha estat la tendència a moltes poblacions veïnes. Així, a 1 d’agost de 2010 al terme de Batea hi havia 2.633 hectàrees plantades de vinya, mentre que al terme de Gandesa, el poble que ens segueix de més a prop, n’hi havia 1.016, i al de Vilalba dels Arcs, el tercer poble en número d’hectàrees, n’hi havia 604. Per altra banda, entre l’any 2000 i l’any 2009 s’han produït a la comarca 209 incorporacions a l’agricultura, de les quals 87 han estat a Batea, el que representa gairebé el 42% del total de les incorporacions.  Aquesta és una realitat que l’Administració municipal ha de tenir molt present, i per tant, ha de donar suport als pagesos o als productors, però també als elaboradors, és a dir, a la Cooperativa Agrícola, i a les diferents SATS, cellers i bodegues existents al nostre poble, ja que el futur del pagès de Batea està estretament lligat al futur del vi. Així, l’Ajuntament ha de treballar activament per promocionar i donar a conèixer els productes de la nostra terra, ha de treballar i col·laborar amb el Consell Regulador de la DO Terra Alta per l’organització de fires i altres actes i esdeveniments dirigits a publicitar i prestigiar els nostres vins, i també ha de treballar en el camp del turisme per atreure visitants aprofitant el gran actiu de la vinya i del vi. En definitiva, qualsevol acció dirigida en aquest sentit acabarà revertint en benefici dels pagesos, i també en benefici de Batea en el seu conjunt com a poble eminentment agrícola que és.

A més d’aquest gran objectiu, no hem de deixar de banda les qüestions més pràctiques i les necessitats del dia a dia del pagès, com per exemple la conservació i la reestructuració dels camins. Creiem que és del tot necessari, no només portar a terme un manteniment dels camins, si no també el seu arranjament i la seva reestructuració global, per al que l’Ajuntament hi hauria de destinar una partida pressupostària. Per tant, entenem que s’hauria d’actuar per a que els camins principals es vagin transformant progressivament, amb la finalitat de que el terme de Batea disposi d’una xarxa de camins en condicions òptimes, per a que hi pugui transitar sense dificultats tot tipus de maquinària agrícola.

Creiem que una altra qüestió pràctica d’interès per al pagès és la problemàtica dels residus fitosanitaris, tal y com es va manifestar pel nostre candidat al debat mantingut amb el candidat d’UPTA el passat dia 31 de Març al Canal 21. A aquest debat, el nostre candidat va proposar, en primer lloc, crear un espai per a la neteja de les cubes, al que l’altre candidat va replicar que això no es podia fer, ja que la barreja de diferents productes fitosanitaris produïa un residu altament perillós i contaminant, i que el que s’havia de fer era escampar l’aigua amb la que s’havia rentat la cuba pels camins. Hem de respondre a aquestes manifestacions, que a totes les guies de bones pràctiques agrícoles, a les normes EUREPGAP i als cursos de manipuladors de fitosanitaris, s’indica que s’ha de netejar l’equip amb aigua que s’ha d’abocar sobre la mateixa parcel·la tractada, mai sobre els camins ni sobre cap altre espai, ja que el producte que queda dintre de l’equip i que s’elimina mitjançant la seva neteja forma part de la dosi necessària per al tractament de la finca. En canvi, si s’escampa pels camins, pot afectar a les finques limítrofs i pot ser una font important de contaminació. També és cert que, encara que existeixen empreses que ho fan, el residu generat per la neteja dels equips d’aplicació de fitosanitaris avui per avui és difícil de reciclar, i que el procés resulta costós, per tant, la proposta de crear un espai per la neteja d’aquests equips s’ha de fer encara a molt llarg termini.

En segon lloc, i donat el volum de fitosanitaris que es consumeixen a Batea, el nostre candidat va proposar establir al poble un punt de recollida dels seus envasos, al que l’altre candidat va replicar que quan el pagès adquireix el producte està pagant el reciclatge de l’envàs i el venedor té l’obligació de recollir-lo. També hem de respondre a aquestes manifestacions que això no garanteix la correcta gestió d’aquests residus, si no que per a que això sigui així, els envasos s’han de portar a un punt de recollida establert del que actualment Batea no disposa (és el que llei anomena SIG, servei integral de gestió). En canvi, sí que disposen d’aquest punt de recollida altres pobles de la comarca, concretament Vilalba dels Arcs, la Pobla de Massaluca i Horta de Sant Joan.

L’any 2002 es va autoritzar a Catalunya el sistema integrat de gestió SIGFITO AGROENVASES, una entitat sense ànim de lucre que s’encarrega de recollir periòdicament els residus dels envasos fitosanitaris mitjançant els punts de recollida establerts, sense que, com hem dit, a Batea actualment n’hi hagi cap. Això té com a conseqüència que molts dels residus generats a Batea pels envasos fitosanitaris no es gestionen correctament, i l’eliminació incontrolada dels mateixos pot tenir conseqüències negatives sobre el medi ambient i sobre el medi agrícola. Per tant, entenem que l’Ajuntament hauria de treballar per a que a Batea s’estableixi un punt de recollida, per tal de facilitar als pagesos la seva col·laboració en la correcta gestió d’aquests residus.

També volem fer referència als residus generats per les granges de porcs i d’altres animals, i al seu ús com adob agrícola, a l’entorn del que volem introduir com a proposta de futur la creació a Batea d’una planta de biogàs. Diem que es tracta d’una proposta de futur, perquè les empreses que s’hi dediquen compten amb que l’Administració Central destini diners públics a aquestes inversions, i donada la conjuntura econòmica actual, no son temps per a pensar que això sigui així, si no més aviat tot el contrari. Una planta de biogàs, explicat de manera senzilla, utilitza els purins, les aigües negres de depuradores  i altres dejeccions animals com a matèria primera, i mitjançant una reacció anaeròbica (sense aire) produeix un gas amb un tant per cent de gas metà molt elevat, és el biogàs, un combustible renovable, i amb el residu sobrant, es produeixen adobs compostats que s’apliquen als cultius de la zona on està instal·lada la planta. Els avantatges que aporten aquestes plantes, són que es dona una solució als grangers per a la gestió dels purins, que s’eliminen les olors, i que els adobs resultants són mes adequats, ja que es tracten de manera que continguin els elements necessaris per a cada tipus de terreny i de cultiu. Per tant, creiem que s’ha d’apostar per les energies renovables perquè són el futur, i perquè a més dels avantatges d’una planta de biogàs que hem exposat, el seu establiment a Batea suposaria la reactivació de l’economia i la creació de llocs de treball. Però també creiem que hem de ser realistes i ser conscients de les dificultats existents actualment per a que l’establiment d’una planta de biogàs a Batea arribi a ser una realitat a curt termini.