CENT PER CENT PREGUNTA

Com creieu que hauria de ser la taxa per a les terrasses dels bars?

Com creieu que hauria de ser la taxa de les terrasses dels bars ???

dimecres, 23 de febrer de 2011

RESPOSTES

Avui volem respondre a les preguntes que ens ha anat fent la gent aquests últims dies. La nostra intenció és contestar a totes les preguntes que ens feu, amb la intenció de contestar-les totes. Però ho farem dedicant un dia cada parell de setmanes per a donar respostes a totes les preguntes que hi hagin. Creiem que així serà més àgil.

La primera pregunta que ens han fet es saber com ens finançarem. La veritat es que el tema del finançament del partit es una qüestió que encara no ens havíem plantejat. Potser forma part de la inexperiència d’un grup de gent que sense massa coneixement de com és el món de la política, mira de posar-se a treballar , sense tindre en conte coses que són més d’intendència que no dels problemes que s’intenten resoldre.

Actualment, els costos que ens hem trobat, han estat mínims; només els propis de la constitució del partit, i això s’ha pagat amb aportacions dels afiliats. ( Es a dir a escot i com diu la dita “a escot no hi ha res car”).

La veritat es que més endavant, doncs ja ho veurem. Encara no ens hem posat a pensar com ho farem.

De moment per donar-nos a conèixer, fem servir més l’ingeni que no el talonari. Fins el moment, veiem que les noves tecnologies són una bona eina. Si em de fer campanya, les nostres pretensions són modestes, ja que la nostra activitat queda acotada al poble.


Carlos ens va preguntar que “Si vosaltres guanyeu podré anar a jugar a tenis a una pista amb condicions?”. També ens demana que siguem més concrets.

 En primer lloc, gràcies per visitar i per participar activament al nostre blog amb els teus comentaris.

Ens preguntes que, si nosaltres guanyem , podràs anar a jugar al tennis en condicions a la pista municipal, i ens demanes que siguem més concrets.

En quant a la pregunta, no te la podem contestar, ja que com hem posat de manifest al nostre escrit, creiem que no es pot abordar un tema tant important com les infraestructures i els serveis a la gent del nostre poble, amb precipitació i a la lleugera, i sense un pla que les contempli de manera global.

Per tant, i amb coherència amb aquesta idea, si nosaltres guanyem farem una reflexió profunda i un estudi acurat, al que es detectin les necessitats del poble i al que es contemplin els mitjans dels que disposem per cobrir-les, per poder redactar un pla que ens permeti equivocar-nos el menys possible.

De totes maneres i per a ser més concrets tal i com ens demanes, a priori i a manca d’aquest pla d’infraestructures, pesem que en aquest moment la nova zona esportiva, que inclou una piscina climatitzada, no és una prioritat, i també pensem que caldria millorar les infraestructures de les que ja disposem i que no donen un servei adequat al poble, entre elles la pista de tennis i les piscines municipals actuals, a les que també s’ha fet referència a molts dels comentaris.

A més, cal tenir en compte, que fent un bon manteniment, el deteriorament de les infraestructures que tenim no arribaria als nivells actuals, podent ajustar les inversions al ús adequat de les mateixes.

La Judit també ens fa una pregunta sobre d’incorporació al mercat laboral de persones amb discapacitat intel·lectual.

Creiem que es necessari trobar sortida a persones amb disminució psíquica o física, i també a altres col·lectius, com les persones amb perill d’exclusió social, i l’Administració, també la local, ha de ser especialment sensible a aquesta realitat.

A més pensem que la inclusió laboral d’aquests col·lectius no s’ha de fer per cobrir l’expedient, si no buscant la seva integració real dins de la societat. En definitiva que aquestes persones puguin sentir-se realitzades.

divendres, 18 de febrer de 2011

INFRAESTRUCTURES I SERVEIS A BATEA

Les primeres infraestructures que es creen o que s’haurien de crear, són les més bàsiques i alhora les més imprescindibles (escoles, centres mèdics, carreteres,...) i en cap cas es qüestiona el cost econòmic que suposa construir-les i mantenir-les, tant se val que siguin deficitàries, senzillament són imprescindibles, és amb els impostos que paguem entre tots que ho financiem, i la seva utilització és (o hauria de ser) pública i gratuïta.
Després tenim les infraestructures que ajuden al desenvolupament econòmic del territori (millora de carreteres, altres mitjans de transport, polígons industrials, hidràuliques, de telecomunicacions, xarxes elèctriques, de gas, etc...) totes aquestes també tenen un cost econòmic molt elevat de construcció i de manteniment, però donen com a resultat un creixement en el teixit productiu del territori i com a conseqüència un increment de llocs de treball, de més qualitat, i un major poder adquisitiu dels seus habitants. Aquest desenvolupament econòmic porta implícit un augment en la recaptació d’impostos i per tant un millor finançament per a les infraestructures més bàsiques que com ja hem dit, depenen d’aquests impostos.
Per últim tenim unes infraestructures que sense ser bàsiques, ens ajuden a tenir millor qualitat de vida (Poliesportius, Casals d’Avis, Museus, Piscines, etc...). El cost de la seva execució i del seu manteniment és també molt important i és poden executar gràcies als impostos i per que no dir-ho al seus usuaris, ja que al no tractar-se de infraestructures  bàsiques e imprescindibles, l’usuari final acaba pagant part del manteniment o la seva totalitat mitjançant carnets, abonaments, quotes, taxes municipals, etc... Són aquestes, les infraestructures més qüestionables en quan a necessitat, dimensions i forma.
És lògic pensar que hi ha d’haver un equilibri entre aquests tres tipus de infraestructures per que estan estretament relacionades. Les més bàsiques són com hem dit, imprescindibles, i per tant no podem suprimir-les, és més, hem de millorar-les en la mesura del possible. Les que dinamitzen la economia són el motor que alimenta a les altres dues i les que marquen el “tempo”, con més creixement econòmic hi haurà al territori, major nombre d’infraestructures i de major qualitat seran. En canvi, en quant a les infraestructures que no són imprescindibles, hem de qüestionar-nos si s’han de mantenir amb quotes, abonaments, taxes, etc, en les circumstàncies econòmiques actuals, en les que hi ha un nombre significatiu de persones que han vist reduïts els seus ingressos, que han perdut el seu lloc de treball o la seva empresa. Qui pensa en treure un abonament anual, per exemple, per anar a una piscina climatitzada quan arriba just o no arriba a final de mes?
És indiscutible afirmar que en els darrers anys, la vila de Batea ha guanyat amb infraestructures. Poliesportiu, Gimnàs, Casal d’Avis, Guarderia Municipal, Oficina del DARP, Institut, Centre Sociosanitari, Sala Polivalent (amb col·laboració de la Germandat), Museu, Carretera comarcal C-221, Reg de la Terra Alta, Polígon Industrial, Depuradora, i d’altres que segurament ens deixem en són un exemple.
No es pot dir mai que “NO” a una infraestructura per que la seva definició ens ho impedeix, però “SI” que podem qüestionar la seva prioritat, el moment, la mida, la forma, la ubicació, les necessitats que cobreix i les que no cobreix, el seu cost, el seu manteniment, etc...
Creiem que cal establir un pla d’infraestructures per al poble, equilibrat, realista, adequat als temps que estem vivint i que ha de tenir en compte el següent:

  • Un bon pla d’infraestructures l’ha de redactar un equip de professionals, buscant cobrir les necessitats existents, optimitzant el cost i el seu manteniment. Considerem que l’ordre a seguir en la creació d’un pla d’infraestructures hauria de ser:
1.       Detectar les necessitats socioeconòmiques d’un conjunt significatiu de la població.
2.       Avaluar i prioritzar les necessitats detectades.
3.       Projectar (noves construccions, ampliacions o rehabilitacions) les infraestructures adequant-les en mida i forma, sent fidels a les necessitats detectades.
4.       Estudi del finançament per a l’execució de les mateixes, tenint en compte no només la construcció sinó el seu manteniment.

  • Cal establir un equilibri entre les diferents infraestructures. Les bàsiques són imprescindibles, però les que ens donen més qualitat de vida van lligades a les que potencien la economia del poble, sense un equilibri estem hipotecant el nostre futur i els nostres impostos, amb ells pagarem en un futur els excessos del present.

Entenem que cal estudiar ben bé com s’inverteixen els diners al nostre poble (impostos que hem pagat i pagarem entre tots).
Cal realitzar un obra tant ambiciosa com la nova zona esportiva, amb la situació socioeconòmica actual? 90.000 € vestidors, 192.000 € Magatzem, Cantina, Tanca, 360.000 € gespa artificial, 600.000 € piscina coberta. No seria més raonable millorar la ja existent? No seria millor invertir en una infraestructura de tipus econòmic (xarxes de telecomunicació, promoció dels productes típics del nostre poble, turisme enològic, etc..)? O del tipus social com un Tanatori Municipal?

dimarts, 8 de febrer de 2011

EL MOVIMENT ASSOCIATIU A BATEA

Es una realitat indiscutible que el número d’associacions del nostre poble es molt nombrós, n’hi han de tot tipus, de caire esportiu, cultural, educatiu, religiós, etc.

Totes aquestes associacions agrupen a molta gent i no sería cap mentida afirmar que hi ha molt poca gent en aquest poble que no pertanyi a cap entitat. Cadascuna d’aquestes associacions organitza anualment una sèrie d’actes. Normalment es tracta d’activitats  per a la gent del mateix poble i de vegades s’organitzen fora de la nostra vila. Si fem un repàs a totes els actes que es fan al poble al llarg de l’any, en adonarem que quasi bé tots estan realitzats per alguna associació del poble. Com exemple, tenim les festes d’hivern (La Germandat), el carnestoltes (Adeba), el mercat medieval (La Templada), la setmana cultural (Patronat), La Gala (Amics del Teatre), Concert de Nadal (Coral+Escola de Música), futbol (Club de Futbol Batea), Nit de Foc (Correfocs+Grallers), Ampa (Reis, parc de Nadal)….

No les nombrem totes perquè no acabaríem mai i cada any n’hi ha de noves, però desgraciadament, també n’hi han  que desapareixen. Son totes aquestes activitats les que fan de viure a Batea un dia a dia més divertit amb més coses per fer i per veure. No ens imaginem una Batea sense aquestes activitats i sense aquestes associacions, vosaltres si?

Analitzem qui hi ha darrera aquestes associacions. Són veïns de Batea, diferents entre ells, amb ideologies diverses, però amb un objectiu comú, treballar per mantenir l’associació i portar a terme una sèrie d’actes durant tot l’any.

Tots aquests vilatans, sacrifiquen hores del seu temps lliure, fins i tot del seu treball a favor de tots nosaltres. Amb molt pocs recursos o fins i tot sense, aconsegueixen fites dignes d’admiració.

En una realitat com l’actual, on la gent exigeix més del que aporta; l’associacionisme es una forma de voluntariat que mereix un respecte i una atenció molt, molt, gran.

Després d’aquest anàlisis de la situació actual, creiem que hi ha diferents objectius que s’han de perseguir per atendre les necessitats de totes les associacions:

1.- Creació d’una regidoria especifica per l’atenció a les associacions. Ha d’haver una relació directa entre associacions i l’Ajuntament i ha de tenir una freqüència periòdica. L’Ajuntament  ha d’analitzar anualment les necessitats i problemàtiques de les nostres entitats i ho ha de fer des de la proximitat.

2.- Es imprescindible el suport econòmic des del Consistori a aquestes associacions, tot i els temps de crisis actuals, creiem que caldria revisar si l’aportació, que ens fa a aquestes associacions es l’adequada, ja que creiem que seria millor,que aquest suport econòmic es realitzés d’una manera percentual sobre els impostos municipals.

3.- Establir uns criteris clars i objectius alhora d’adjudicar aquests ajuts. Aquests criteris, haurien d’anar lligats a per exemple: nº de socis, antiguitat, activitats (nombre, repercussió, locals o foranies, periodicitat...), formes de finançament...

Com a conclusió, podem dir que les associacions són el principal actiu en la vida sociocultural de Batea, creiem que es convenient potenciar-les, proporcionant ajuts econòmics i logístics, no és just que les associacions es vegin obligades a finançar part de les seves activitats demanant col·laboració a les empreses del poble, mentre l’Ajuntament presenta un remanent de tresoreria àmpliament positiu.