INFRAESTRUCTURES I SERVEIS A BATEA

Les primeres infraestructures que es creen o que s’haurien de crear, són les més bàsiques i alhora les més imprescindibles (escoles, centres mèdics, carreteres,...) i en cap cas es qüestiona el cost econòmic que suposa construir-les i mantenir-les, tant se val que siguin deficitàries, senzillament són imprescindibles, és amb els impostos que paguem entre tots que ho financiem, i la seva utilització és (o hauria de ser) pública i gratuïta.

Després tenim les infraestructures que ajuden al desenvolupament econòmic del territori (millora de carreteres, altres mitjans de transport, polígons industrials, hidràuliques, de telecomunicacions, xarxes elèctriques, de gas, etc...) totes aquestes també tenen un cost econòmic molt elevat de construcció i de manteniment, però donen com a resultat un creixement en el teixit productiu del territori i com a conseqüència un increment de llocs de treball, de més qualitat, i un major poder adquisitiu dels seus habitants. Aquest desenvolupament econòmic porta implícit un augment en la recaptació d’impostos i per tant un millor finançament per a les infraestructures més bàsiques que com ja hem dit, depenen d’aquests impostos.

Per últim tenim unes infraestructures que sense ser bàsiques, ens ajuden a tenir millor qualitat de vida (Poliesportius, Casals d’Avis, Museus, Piscines, etc...). El cost de la seva execució i del seu manteniment és també molt important i és poden executar gràcies als impostos i per que no dir-ho al seus usuaris, ja que al no tractar-se de infraestructures  bàsiques e imprescindibles, l’usuari final acaba pagant part del manteniment o la seva totalitat mitjançant carnets, abonaments, quotes, taxes municipals, etc... Són aquestes, les infraestructures més qüestionables en quan a necessitat, dimensions i forma.

És lògic pensar que hi ha d’haver un equilibri entre aquests tres tipus de infraestructures per que estan estretament relacionades. Les més bàsiques són com hem dit, imprescindibles, i per tant no podem suprimir-les, és més, hem de millorar-les en la mesura del possible. Les que dinamitzen la economia són el motor que alimenta a les altres dues i les que marquen el “tempo”, con més creixement econòmic hi haurà al territori, major nombre d’infraestructures i de major qualitat seran. En canvi, en quant a les infraestructures que no són imprescindibles, hem de qüestionar-nos si s’han de mantenir amb quotes, abonaments, taxes, etc, en les circumstàncies econòmiques actuals, en les que hi ha un nombre significatiu de persones que han vist reduïts els seus ingressos, que han perdut el seu lloc de treball o la seva empresa. Qui pensa en treure un abonament anual, per exemple, per anar a una piscina climatitzada quan arriba just o no arriba a final de mes?

És indiscutible afirmar que en els darrers anys, la vila de Batea ha guanyat amb infraestructures. Poliesportiu, Gimnàs, Casal d’Avis, Guarderia Municipal, Oficina del DARP, Institut, Centre Sociosanitari, Sala Polivalent (amb col·laboració de la Germandat), Museu, Carretera comarcal C-221, Reg de la Terra Alta, Polígon Industrial, Depuradora, i d’altres que segurament ens deixem en són un exemple.

No es pot dir mai que “NO” a una infraestructura per que la seva definició ens ho impedeix, però “SI” que podem qüestionar la seva prioritat, el moment, la mida, la forma, la ubicació, les necessitats que cobreix i les que no cobreix, el seu cost, el seu manteniment, etc...

Creiem que cal establir un pla d’infraestructures per al poble, equilibrat, realista, adequat als temps que estem vivint i que ha de tenir en compte el següent:

• Un bon pla d’infraestructures l’ha de redactar un equip de professionals, buscant cobrir les necessitats existents, optimitzant el cost i el seu manteniment. Considerem que l’ordre a seguir en la creació d’un pla d’infraestructures hauria de ser:

1.       Detectar les necessitats socioeconòmiques d’un conjunt significatiu de la població.

2.       Avaluar i prioritzar les necessitats detectades.

3.       Projectar (noves construccions, ampliacions o rehabilitacions) les infraestructures adequant-les en mida i forma, sent fidels a les necessitats detectades.

4.       Estudi del finançament per a l’execució de les mateixes, tenint en compte no només la construcció sinó el seu manteniment.

• Cal establir un equilibri entre les diferents infraestructures. Les bàsiques són imprescindibles, però les que ens donen més qualitat de vida van lligades a les que potencien la economia del poble, sense un equilibri estem hipotecant el nostre futur i els nostres impostos, amb ells pagarem en un futur els excessos del present.

Entenem que cal estudiar ben bé com s’inverteixen els diners al nostre poble (impostos que hem pagat i pagarem entre tots).

Cal realitzar un obra tant ambiciosa com la nova zona esportiva, amb la situació socioeconòmica actual? 90.000 € vestidors, 192.000 € Magatzem, Cantina, Tanca, 360.000 € gespa artificial, 600.000 € piscina coberta. No seria més raonable millorar la ja existent? No seria millor invertir en una infraestructura de tipus econòmic (xarxes de telecomunicació, promoció dels productes típics del nostre poble, turisme enològic, etc..)? O del tipus social com un Tanatori Municipal?