ORGULLOSOS DEL NOSTRE POBLE

Per suposat que ens sentim orgullosos del nostre poble, però aquest orgull no el mesurem tant sols sobre el nombre de serveis dels que gaudim, si no entre moltes altres coses, sobre la cultura del treball, de l’esforç, de la solidaritat i del respecte als altres, de la seva gent.

És cert que després de 21 anys de govern municipal d’UPTA a Batea tenim poliesportiu, institut, residencia, centre d’interpretació, dos llars d’infants municipals, servei d’agricultura, sala polivalent, hospital de dia, dos centres de dia i dos centres rehabilitadors, casal d’avis, entre moltes altres coses que per sabudes no enumerarem, i de cap manera els voldríem negar el mèrit, de la mateixa manera que voldríem reconèixer l’esforç d’altres persones i entitats que hi han contribuït. També cal reconèixer tots els serveis i infraestructures que d’altres governs anteriors varen realitzar com per exemple Escoles, Centre d’atenció primària, aigua potable POVIBA... Val a dir també que no seria massa lògic que després de 21 anys no poguéssim parlar de les moltes coses que s’han fet, la gent que decidim entrar dins la política municipal ho fem conscients de que s’ha de treballar per al poble i hem d’estar al servei dels ciutadans, és per tant la nostra obligació. Però això no treu que el fet de disposar de tants serveis ens obligui a fer certes reflexions que us convidem a compartir.

Realment tots ells són necessaris i prioritaris? S’han seguit criteris equitatius i objectius en la distribució dels serveis dintre del territori? És sensat que acusem a altres administracions de retallar en serveis bàsics, i per altra banda ens vanagloriem de tenir, per exemple, un camp de futbol de gespa artificial? És responsable que s’anunciï públicament que aviat tindrem una piscina climatitzada amb la situació socioeconòmica actual, on la gent espera dels polítics, idees i iniciatives dirigides a sortir d’aquesta situació i no pas a tornar a caure en els mateixos errors del passat? És lògic, coherent, sensat i responsable retallar les subvencions a les entitats del poble, i anunciar públicament que l’ajuntament té un romanent de tresoreria de 1200 € per bateà?. Per a nosaltres la resposta a totes aquestes preguntes és clarament NO. Per suposat que hem d’exigir el millor per al nostre poble, però això no vol dir que en moments de profunda crisis econòmica com el que vivim actualment, es puguin fer sense cap cost polítiques insensates dirigides a invertir en infraestructures lúdiques i d’esbarjo de les que segurament es pot prescindir, en lloc de ser creatius i pensar en polítiques dirigides, per exemple, a fomentar o facilitar  l’emprenedoria dels joves que tant especialment estan sofrint aquesta crisi (actualment a Espanya la taxa d’atur juvenil ja és del 50%). La inversió en habilitar petits Vivers d’empreses (o Vivers de Cellers) que facilitin l’arrencada de petites empreses i de projectes innovadors, estem segurs que actualment són molt més prioritaris i necessaris.

Creiem que ara no és el moment de lluitar per tenir “luxes”, si no per mantenir el que és bàsic, com per exemple els recursos per a les escoles i centres educatius, per als centres socials i sanitaris, per a totes les entitats del poble que tant ens aporten, i per a les persones més desfavorides; creiem que ara no és hora de fer propaganda populista sobre noves inversions en infraestructures lúdiques com piscines climatitzades que no necessitem per a res, si no d’exigir que es deixin de malbaratar d’una vegada els recursos públics, per exemple, amb inversions en infraestructures infrautilitzades.

Som conscients de que el que estem dient no és el que la majoria de la gent vol sentir, que és més popular prometre coses encara que siguin supèrflues, que proposar renunciar-hi, però estem plenament convençuts que és el que s’ha de fer.  Creiem que no podem mirar el món des del nostre petit satèl·lit, gaudir del que ens donen i queixar-nos del que no ens donen sense tenir una perspectiva global. Creiem que és necessita un canvi profund, i aquest canvi només es pot impulsar des de baix, a nivell del carrer des de cada individu, i a nivell polític des dels municipis, on els interessos partidistes hi són menys pressents, encara que malauradament també hi intervenen.

En definitiva, és imprescindible que es doni un tomb de 360 graus a la manera de fer política, i és responsabilitat de tots exigir-ho.