Per suposat que ens sentim orgullosos del nostre poble, però aquest orgull no el mesurem tant sols sobre el nombre de serveis dels que gaudim, si no entre moltes altres coses, sobre la cultura del treball, de l’esforç, de la solidaritat i del respecte als altres, de la seva gent.
És cert que
després de 21 anys de govern municipal d’UPTA a Batea tenim poliesportiu,
institut, residencia, centre d’interpretació, dos llars d’infants municipals,
servei d’agricultura, sala polivalent, hospital de dia, dos centres de dia i
dos centres rehabilitadors, casal d’avis, entre moltes altres coses que per
sabudes no enumerarem, i de cap manera els voldríem negar el mèrit, de la
mateixa manera que voldríem reconèixer l’esforç d’altres persones i entitats
que hi han contribuït. També cal reconèixer tots els serveis i infraestructures
que d’altres governs anteriors varen realitzar com per exemple Escoles, Centre
d’atenció primària, aigua potable POVIBA... Val a dir també que no seria massa
lògic que després de 21 anys no poguéssim parlar de les moltes coses que s’han
fet, la gent que decidim entrar dins la política municipal ho fem conscients de
que s’ha de treballar per al poble i hem d’estar al servei dels ciutadans, és
per tant la nostra obligació. Però això no treu que el fet de disposar de tants
serveis ens obligui a fer certes reflexions que us convidem a compartir.
Realment tots
ells són necessaris i prioritaris? S’han seguit criteris equitatius i objectius
en la distribució dels serveis dintre del territori? És sensat que acusem a
altres administracions de retallar en serveis bàsics, i per altra banda ens
vanagloriem de tenir, per exemple, un camp de futbol de gespa artificial? És responsable
que s’anunciï públicament que aviat tindrem una piscina climatitzada amb la
situació socioeconòmica actual, on la gent espera dels polítics, idees i
iniciatives dirigides a sortir d’aquesta situació i no pas a tornar a caure en
els mateixos errors del passat? És lògic, coherent, sensat i responsable retallar
les subvencions a les entitats del poble, i anunciar públicament que l’ajuntament
té un romanent de tresoreria de 1200 € per bateà?. Per a nosaltres la resposta
a totes aquestes preguntes és clarament NO. Per suposat que hem d’exigir el
millor per al nostre poble, però això no vol dir que en moments de profunda
crisis econòmica com el que vivim actualment, es puguin fer sense cap cost
polítiques insensates dirigides a invertir en infraestructures lúdiques i
d’esbarjo de les que segurament es pot prescindir, en lloc de ser creatius i
pensar en polítiques dirigides, per exemple, a fomentar o facilitar l’emprenedoria dels joves que tant especialment
estan sofrint aquesta crisi (actualment a Espanya la taxa d’atur juvenil ja és del
50%). La inversió en habilitar petits Vivers d’empreses (o Vivers de Cellers)
que facilitin l’arrencada de petites empreses i de projectes innovadors, estem
segurs que actualment són molt més prioritaris i necessaris.
Creiem que ara
no és el moment de lluitar per tenir “luxes”, si no per mantenir el que és
bàsic, com per exemple els recursos per a les escoles i centres educatius, per
als centres socials i sanitaris, per a totes les entitats del poble que tant
ens aporten, i per a les persones més desfavorides; creiem que ara no és hora
de fer propaganda populista sobre noves inversions en infraestructures lúdiques
com piscines climatitzades que no necessitem per a res, si no d’exigir que es
deixin de malbaratar d’una vegada els recursos públics, per exemple, amb
inversions en infraestructures infrautilitzades.
Som conscients
de que el que estem dient no és el que la majoria de la gent vol sentir, que és
més popular prometre coses encara que siguin supèrflues, que proposar
renunciar-hi, però estem plenament convençuts que és el que s’ha de fer. Creiem que no podem mirar el món des del
nostre petit satèl·lit, gaudir del que ens donen i queixar-nos del que no ens
donen sense tenir una perspectiva global. Creiem que és necessita un canvi
profund, i aquest canvi només es pot impulsar des de baix, a nivell del carrer
des de cada individu, i a nivell polític des dels municipis, on els interessos partidistes
hi són menys pressents, encara que malauradament també hi intervenen.
En definitiva,
és imprescindible que es doni un tomb de 360 graus a la manera de fer política,
i és responsabilitat de tots exigir-ho.
