LA LLISTA

La llista de la candidatura de Cent per Cent per Batea ja és una realitat, ha sortit publicada al Butlletí Oficial de la Província. Hem conformat una llista intentant representar al màxim la realitat del nostre poble, on hi ha un equilibri entre homes i dones, on hi han pagesos, autònoms, professionals, treballadors, empresaris (del món del vi i d’altres sectors), gent jove, gent molt jove, gent no tant jove, de diferents ideologies polítiques, però amb un eix d’unió indispensable, tenir la inquietud de treballar per Batea i els Bateans, i l’aptitud per fer-ho en equip. És una llista que ha de servir de pont entre TOTS els Bateans, entre aquests i l’Administració, i en cap cas ha de suposar una muralla a enderrocar o escalar. Ens hem auto exigit complir la Llei de Règim Electoral General pel que fa a la composició equilibrada d’homes i dones a la llista dels onze candidats, tot i que no és obligatori en poblacions de menys de 3000 residents. Creiem que s’havia de fer, ho podíem fer i ho hem fet, som els de Cent per Cent per Batea (100%xB):

1. Sr. Ramon Antonio Arnal Vidal
2. Sra. Maria Cinta Rams Albuisech
3. Sr. Jordi Casadó Alañà
4. Sr. Francisco José Villarroya Creixenti
5. Sra. Elga Aguiló Galceran
6. Sr. Tomàs Peig Llop
7. Sra. Noelia Cebrìán Fernández
8. Sr. Joan Pasqual Llop Suñé
9. Sra. Mònica Busom Suñé
10. Sr. Pascual Albesa Albesa
11. Sra. Montserrat Frisach Llop

Suplents:
1. Sr. Esteban Altés Suñé
2. Sr. Antonio Albesa Albesa

AGRICULTURA

És innegable que l’agricultura és un sector econòmic amb un pes específic al nostre poble, però a més, representa una tradició i un estil de vida. Molts dels joves de Batea han optat per dedicar-se a l’agricultura i per continuar, modernitzar i ampliar les explotacions dels seus pares i dels seus avis, quan aquesta no ha estat la tendència a moltes poblacions veïnes. Així, a 1 d’agost de 2010 al terme de Batea hi havia 2.633 hectàrees plantades de vinya, mentre que al terme de Gandesa, el poble que ens segueix de més a prop, n’hi havia 1.016, i al de Vilalba dels Arcs, el tercer poble en número d’hectàrees, n’hi havia 604. Per altra banda, entre l’any 2000 i l’any 2009 s’han produït a la comarca 209 incorporacions a l’agricultura, de les quals 87 han estat a Batea, el que representa gairebé el 42% del total de les incorporacions.  Aquesta és una realitat que l’Administració municipal ha de tenir molt present, i per tant, ha de donar suport als pagesos o als productors, però també als elaboradors, és a dir, a la Cooperativa Agrícola, i a les diferents SATS, cellers i bodegues existents al nostre poble, ja que el futur del pagès de Batea està estretament lligat al futur del vi. Així, l’Ajuntament ha de treballar activament per promocionar i donar a conèixer els productes de la nostra terra, ha de treballar i col·laborar amb el Consell Regulador de la DO Terra Alta per l’organització de fires i altres actes i esdeveniments dirigits a publicitar i prestigiar els nostres vins, i també ha de treballar en el camp del turisme per atreure visitants aprofitant el gran actiu de la vinya i del vi. En definitiva, qualsevol acció dirigida en aquest sentit acabarà revertint en benefici dels pagesos, i també en benefici de Batea en el seu conjunt com a poble eminentment agrícola que és.

A més d’aquest gran objectiu, no hem de deixar de banda les qüestions més pràctiques i les necessitats del dia a dia del pagès, com per exemple la conservació i la reestructuració dels camins. Creiem que és del tot necessari, no només portar a terme un manteniment dels camins, si no també el seu arranjament i la seva reestructuració global, per al que l’Ajuntament hi hauria de destinar una partida pressupostària. Per tant, entenem que s’hauria d’actuar per a que els camins principals es vagin transformant progressivament, amb la finalitat de que el terme de Batea disposi d’una xarxa de camins en condicions òptimes, per a que hi pugui transitar sense dificultats tot tipus de maquinària agrícola.

Creiem que una altra qüestió pràctica d’interès per al pagès és la problemàtica dels residus fitosanitaris, tal y com es va manifestar pel nostre candidat al debat mantingut amb el candidat d’UPTA el passat dia 31 de Març al Canal 21. A aquest debat, el nostre candidat va proposar, en primer lloc, crear un espai per a la neteja de les cubes, al que l’altre candidat va replicar que això no es podia fer, ja que la barreja de diferents productes fitosanitaris produïa un residu altament perillós i contaminant, i que el que s’havia de fer era escampar l’aigua amb la que s’havia rentat la cuba pels camins. Hem de respondre a aquestes manifestacions, que a totes les guies de bones pràctiques agrícoles, a les normes EUREPGAP i als cursos de manipuladors de fitosanitaris, s’indica que s’ha de netejar l’equip amb aigua que s’ha d’abocar sobre la mateixa parcel·la tractada, mai sobre els camins ni sobre cap altre espai, ja que el producte que queda dintre de l’equip i que s’elimina mitjançant la seva neteja forma part de la dosi necessària per al tractament de la finca. En canvi, si s’escampa pels camins, pot afectar a les finques limítrofs i pot ser una font important de contaminació. També és cert que, encara que existeixen empreses que ho fan, el residu generat per la neteja dels equips d’aplicació de fitosanitaris avui per avui és difícil de reciclar, i que el procés resulta costós, per tant, la proposta de crear un espai per la neteja d’aquests equips s’ha de fer encara a molt llarg termini.

En segon lloc, i donat el volum de fitosanitaris que es consumeixen a Batea, el nostre candidat va proposar establir al poble un punt de recollida dels seus envasos, al que l’altre candidat va replicar que quan el pagès adquireix el producte està pagant el reciclatge de l’envàs i el venedor té l’obligació de recollir-lo. També hem de respondre a aquestes manifestacions que això no garanteix la correcta gestió d’aquests residus, si no que per a que això sigui així, els envasos s’han de portar a un punt de recollida establert del que actualment Batea no disposa (és el que llei anomena SIG, servei integral de gestió). En canvi, sí que disposen d’aquest punt de recollida altres pobles de la comarca, concretament Vilalba dels Arcs, la Pobla de Massaluca i Horta de Sant Joan.

L’any 2002 es va autoritzar a Catalunya el sistema integrat de gestió SIGFITO AGROENVASES, una entitat sense ànim de lucre que s’encarrega de recollir periòdicament els residus dels envasos fitosanitaris mitjançant els punts de recollida establerts, sense que, com hem dit, a Batea actualment n’hi hagi cap. Això té com a conseqüència que molts dels residus generats a Batea pels envasos fitosanitaris no es gestionen correctament, i l’eliminació incontrolada dels mateixos pot tenir conseqüències negatives sobre el medi ambient i sobre el medi agrícola. Per tant, entenem que l’Ajuntament hauria de treballar per a que a Batea s’estableixi un punt de recollida, per tal de facilitar als pagesos la seva col·laboració en la correcta gestió d’aquests residus.

També volem fer referència als residus generats per les granges de porcs i d’altres animals, i al seu ús com adob agrícola, a l’entorn del que volem introduir com a proposta de futur la creació a Batea d’una planta de biogàs. Diem que es tracta d’una proposta de futur, perquè les empreses que s’hi dediquen compten amb que l’Administració Central destini diners públics a aquestes inversions, i donada la conjuntura econòmica actual, no son temps per a pensar que això sigui així, si no més aviat tot el contrari. Una planta de biogàs, explicat de manera senzilla, utilitza els purins, les aigües negres de depuradores  i altres dejeccions animals com a matèria primera, i mitjançant una reacció anaeròbica (sense aire) produeix un gas amb un tant per cent de gas metà molt elevat, és el biogàs, un combustible renovable, i amb el residu sobrant, es produeixen adobs compostats que s’apliquen als cultius de la zona on està instal·lada la planta. Els avantatges que aporten aquestes plantes, són que es dona una solució als grangers per a la gestió dels purins, que s’eliminen les olors, i que els adobs resultants són mes adequats, ja que es tracten de manera que continguin els elements necessaris per a cada tipus de terreny i de cultiu. Per tant, creiem que s’ha d’apostar per les energies renovables perquè són el futur, i perquè a més dels avantatges d’una planta de biogàs que hem exposat, el seu establiment a Batea suposaria la reactivació de l’economia i la creació de llocs de treball. Però també creiem que hem de ser realistes i ser conscients de les dificultats existents actualment per a que l’establiment d’una planta de biogàs a Batea arribi a ser una realitat a curt termini.

ENSENYAMENT

Sense cap dubte, l’educació és un dels pilars sobre els que s’asseu qualsevol societat avançada, ja que de la formació de les persones que constitueixen aquesta societat en dependrà el seus valors, el seu caràcter, el seu desenvolupament i el seu futur. Per això, entenem ineludible parlar en aquest espai d’educació i de les nostres propostes per millorar-la pel que fa al nostre poble.

En primer lloc, sobra dir que el nostre objectiu serà que als centres educatius existents a Batea hi hagi la màxima qualitat possible, tant des del punt de vista de les infraestructures i dels mitjans, com des dels resultats acadèmics, encara que això no sigui competència directa de l’Ajuntament, però creiem que des del Consell Escolar, al que participa l’Ajuntament, des de la Zona educativa Terra Alta, i intercedint a les instàncies superiors, s’hi pot incidir.

A Batea actualment tenim dos centres d’educació inicial, i un institut escola al que es cursa l’educació primària i el primer i el segon curs d’educació secundària obligatòria (ESO), encara que està previst que s’incorporin també tercer i quart curs d’ESO, i tractarem el tema de l’educació diferenciant el primer cicle de l’educació infantil (llar d’infants), el segon cicle d’educació infantil (parvulari) i l’educació primària, i l’educació secundària.

- En quant al primer cicle d’educació infantil, entenem que és primordial tant per als nens com per a les famílies usuàries, que el servei es presti amb la màxima qualitat possible, de manera que, en primer lloc, el centre hauria de complir totes les condicions per que això fos així. Concretament, per que fa a la seva ubicació, la llar d’infants ha de tenir una bona accessibilitat i espai suficient per parar i estacionar vehicles, i a més, per raons obvies, és desitjable que tots els centres educatius s’ubiquin a una mateixa zona, i al mateix temps, que aquests es trobin prop del CAP, el que facilita el trasllat dels menors per raons de visites mèdiques o per qualsevol urgència que es pugui produir. Pel que fa a les condicions del centre, entenem que és ineludible que aquest compleixi la normativa actual i disposi dels espais i instal·lacions exigits per aquesta, com per exemple d’un pati d’esbarjo a l’aire lliure o d’àrees diferenciades per al descans dels infants, per a la higiene dels mateixos i per a la preparació d’aliments, etc. En definitiva, creiem que els nostres infants han de gaudir d’unes condicions immillorables a l’escola bressol o a la llar, tant des del punt de vista educatiu com des del punt de vista del confort, ja que s’ha de tenir en compte que es tracta de nens molt petits que han de ser atesos, salvant les distàncies, com si fossin a casa. També creiem que, donades les circumstàncies actuals, la llar d’infants ha de ser municipal, ja que es tracta d’un servei bàsic per al poble que s’ha de prestar des de l’Ajuntament. Per tant, aquesta serà la nostra prioritat pel que fa al primer cicle de l’educació inicial, que Batea tingui un centre de titularitat municipal amb places suficients per a tots els nens del poble de 0 a 3 anys, amb una ubicació adequada i amb condicions adequades.

En quant a l’educació primària, creiem que la qualitat de l’ensenyament a Batea en aquest període és molt bona, ja que gaudim dels avantatges de tenir un únic centre amb places suficients per a tots els nens del poble, i amb un nombre de nens per aula que possibilita una dedicació i un seguiment més personalitzat i adequat dels mestres a cada un dels seus alumnes. A més, pensem que el nivell dels mestres que actualment hi ha als nostres centres, tant a primària com a les escoles bressol, es molt bo.

Com  a proposta, en aquest cicle, creiem que s’hauria d’impulsar a través de l’AMPA la creació d’una roda de llibres amb l’objectiu de racionalitzar i minimitzar la despesa a la que han de fer front les famílies a l’inici de cada curs escolar, el que creiem que també seria positiu des del punt de vista educatiu, ja que es transmetrien valors importants al nens, com son saber compartir i saber donar valor a les coses.

            També, en quant al centre escolar, creiem que l’Ajuntament hauria de tenir un pla de manteniment i no esperar a que des del centre s’hagi de reclamar reiteradament que es facin certes reparacions, ja que l’Ajuntament hauria de garantir que el centre i el seu equipament es trobessin sempre en bones condicions.

            - Finalment, en quant a l’educació secundària, aquest curs ha començat a funcionar l’Institut escola “Mare de Déu del Portal”, incorporant el segon curs d’ESO, ja que el curs passat es va oferir l’ensenyament de primer d’ESO a l’Institut, però aquest era un centre depenent de l’Institut de Gandesa. Encara que durant aquests dos darrers cursos s’han hagut de passar algunes dificultats, podem dir que l’Institut de Batea funciona amb certa normalitat, si be s’ha de continuar treballant per a que aquest compti amb tots els mitjans, s’hi imparteixi una ensenyança de qualitat i s’hi obtinguin uns bons resultats acadèmics. Concretament, s’ha de treballar per aconseguir tots els equipaments a les aules, ja que després de gairebé dos anys de funcionament de l’institut, encara ara estan arribant aquests equipaments quan hi haurien d’haver estat des d’un començament, i donada la implantació de l’Aula Digital (amb el que estem d’acord, donat que creiem que introdueix un model didàctic molt més eficaç) també s’ha de garantir un funcionament adequat de les comunicacions, per a que els alumnes gaudeixin de totes les avantatges d’aquest tipus d’ensenyament. Per una altra part, no ho podem donar tot per fet amb la construcció i posada en marxa de l’Institut, si no que també s’ha de treballar per a que aquest sigui sostenible per al seu manteniment de cara al futur, ja que el Departament d’Ensenyament, segons ha manifestat, actualment està estudiant quina serà la naturalesa jurídica d’aquests centres. Una forma d’assegurar aquesta sostenibilitat seria aconseguir que el nostre Institut també ho fos per al xiquets d’algun altre poble, de la comarca, especialment per aquells pobles més pròxims a Batea i des de l’Ajuntament s’hauria de treballar per això.

            També seria adequat relacionar diferents serveis que hi ha al poble i que actualment no s’ els hi treu tot el profit, com per exemple la Radio municipal, on els nens podrien tindre uns coneixements bàsics sobre comunicació. Un altre opció seria relacionar l’escola amb algunes associacions com el grup del Teatre, Patronat, Grallers, etc. . Així l’equip docent de l’escola podria utilitzar de la manera que cregués més convenient aquests serveis (ja sigui en classes pràctiques, tallers, etc.)

Per altra banda, la construcció de l’Institut ha comportat que aquest comparteixi algunes instal·lacions amb l’escola preexistent, com ara el gimnàs i el pati, i concretament, pel que fa al pati, per una banda s’ha vist reduït per la construcció de l’institut, i per l’altra, ha hagut d’acollir a més alumnes, el que es veurà agreujat amb la incorporació dels nous alumnes de tercer i quart d’ESO. Tot això fa previsible que hi hagi una certa massificació a aquest pati, i per aquests motius, nosaltres proposem ampliar-lo, encara que donada la ubicació del centre les possibilitats són escasses, i passen necessariament per adquirir terrenys de particulars.

VALORACIÓ DEBAT CANAL 21

Des de dijous i durant tot el cap de setmana, el Canal 21 retransmetrà el debat entre el Sr. Paladella i el nostre candidat, Ramon Antonio Arnal Vidal, i volem dedicar un espai per a expressar les nostres conclusions sobre aquest debat.

En primer lloc, cal reconèixer que es va posar de manifest l’experiència i la facilitat d’improvisació del Sr. Paladella, el que és natural tenint en compte que ha exercit durant els darrers 20 anys d’Alcalde de Batea i durant els darrers 8 anys de diputat al Parlament de Catalunya. En canvi, el nostre candidat era la primera vegada que s’enfrontava, no només a un debat, o més ben dit, a un cara a cara, si no a qualsevol tipus d’aparició en públic per defensar el nostre projecte, fet que va incidir en que no varem saber comunicar tot el que volíem  en aquell moment i es va deixar veure la nostra inexperiència, però el que és evident és que això té un gran mèrit, mèrit que el nostre grup li reconeix plenament.

Dit això, 100% per Batea estem satisfets del resultat del debat, ja que principalment i a través de les diferents intervencions dels candidats, es va posar de manifest la gran distancia que hi ha entre la forma de pensar i actuar del Sr. Paladella i la del nostre grup. Així, mentre el primer personalitza contínuament en la seva figura i s’autoproclama com a l’únic benefactor de Batea, el nostre candidat va exposar amb total claredat que nosaltres volem que Batea sigui plural, que a l’Ajuntament s’escoltin totes les veus, que es tinguin en compte totes les opinions i que tothom es senti representat, i en cap cas que sigui una única persona la que decideixi per tots, que és el que està passant actualment. El Sr. Paladella va reiterar que no vol un Ajuntament dividit entre govern i oposició, però això és exactament el que té i el que ha tingut durant molts anys, i entenem que ell n’és totalment responsable. En canvi, el nostre grup si que defensa realment la pluralitat a l’Ajuntament i el treball en equip, ja que aquesta és principalment la nostra raó de ser com hem dit i repetit en moltes ocasions.

També es va posar de manifest al debat que el Sr. Paladella, després de tants anys a la política, ha caigut en l’espiral dels interessos partidistes, i que per aquest motiu insisteix en fer creure a la gent que el nostre grup és una espècie de satèl·lit de Convergència i Unió, o dit en les seves paraules, “una marca blanca” d’aquest partit polític, ja que aquest és el seu contrincant històric a Batea. El nostre candidat ja va deixar prou clar que això no és així, i va denunciar que el Sr. Paladella ens prejutgés abans de tenir l’oportunitat de demostrar amb els nostres actes com pensem realment. Però nosaltres també volem denunciar des d’aquí que el Sr. Paladella faci servir contra nosaltres l’arma de sembrar dubtes a la gent, manifestant que el nostre objectiu és sumar els vots amb Convergència i Unió per fer-lo fora de l’Alcaldia, negant-nos la nostra individualitat com a grup tot just quan comencem a caminar. Si no fos així, no entenem que digui que siguem una marca blanca i després digui que aquest es un debat estèril. Si es així, perquè el fa públic? nosaltres no l’hem iniciat. O es que realment, aquest no es un debat estèril, si no que el Sr. Paladella  l’inicia perquè si que té uns determinats interessos?

Comprenem que l’incomodi el fet de que s’evidenciï amb la creació del nostre partit que hi ha molta gent a Batea que està en desacord amb ell, però no podem comprendre ni justificar que se’ns ataqui o se’ns menystingui presentant-nos com a titelles d’un altre partit polític, amb l’únic objectiu d’aconseguir una altra vegada la majoria absoluta a l’Ajuntament. Per la nostra part, esperem obtenir per nosaltres mateixos, com a grup independent que som, un bon resultat a les properes eleccions municipals per poder treballar per Batea i per la convivència entre els Bateans, el que és i sempre ha estat el nostre objectiu.

RESPOSTA A ANÒNIM

Contestem també a un comentari anònim, on se’ns preguntava si creiem que des de l’Ajuntament es pot incidir sobre la manera de fer el tràmits burocràtics. La resposta es sí, encara que no creiem que això sigui “l’Oeste”. Es a dir, estem a un Estat de Dret, el que significa que tot el que té a veure amb l’esfera pública i les relacions entre particulars, està regulat, de manera que en principi, tots hem de respectar i acatar la Llei que, a més, ha de ser igual per a tothom.

D’altra banda, la Llei moltes vegades admet diverses interpretacions, de manera que, la seva aplicació en molts casos, dependrà del que la interpreti. Tot i això, portat al terme que ens ocupa, té com a conseqüència que un Ajuntament (o qualsevol administració) té el poder d’allargar els tràmits burocràtics o de simplificar-los; de denegar o atorgar llicencies fent una o altra interpretació de la norma, etc...Això portat a l’extrem, pot arribar a  degenerar fins a  casos de corrupció dins de les diferents administracions. Per sort, hi ha un control jurisdiccional al que qualsevol ciutadà pot acudir si creu que una Administració no ha actuat conforme la Llei.

En quant als concursos i adjudicacions d’obres públiques, evidentment creiem que aquests han de ser totalment transparents, i també que s’ha de facilitar que les empreses i els particulars del poble hi participin d’una o altra manera. Però, ull !!, sense oblidar que el principal objectiu d’una adjudicació es que l’obra en qüestió s’executi de la forma més fidel al projecte aprovat.

Això implica que, tot i que vulguem afavorir la contractació d’empreses locals, aquestes han d’estar preparades per executar l’obra a la que opten. També es pot incloure en les bases d’adjudicació, l’exigència que l’empresa adjudicatària hagi de contractar treballadors del poble que estiguin a l’atur, o que una part percentual de les subcontractacions es facin a empreses del poble.

Per últim, en quant a avançar el nostre programa electoral, el que pretenem es donar a conèixer la nostra postura respecte al major nombre possible de temes que siguin d’interès per al poble, però també saber la vostra opinió al respecte, mitjançant els vostres comentaris, perquè com bé dius, “tots som Batea”.

RESPOSTES A CARLES

En Carles Llop ens fa una sèrie de preguntes sobre l’escrit titulat “planejament urbanístic” que varem publicar a aquest blog.

En primer lloc, com ja expressàvem en el nostre escrit, hem de reiterar que el tema té un caràcter tècnic molt marcat, per tant, a l’hora de fer actuacions concretes s’haurà de comptar amb l’opinió dels tècnics i assessors corresponents, i en segon lloc, en quant a les preguntes plantejades, algunes d’elles no depenen de la voluntat política de les persones que estan en cada moment al capdavant de l’Ajuntament, si no de la normativa autonòmica o estatal vigent.

Tot i això, mirarem de donar resposta a aquestes preguntes:

-          La primera es “ si cal fer un projecte fet per un arquitecte per fer un mas”. L’exigència de projecte tècnic ve donada pel tipus d’obra que es pretén realitzar, encara que es tracti d’un mas. Així, sempre que es tracti d’obra major, és a dir, que afecti a l’estructura de l’edifici, serà necessari un projecte tècnic. Es una qüestió legal, que ve donada per una normativa urbanística, no es una opinió o interpretació que es pugui fer des d’un Ajuntament.

-          A la pregunta de si “qualsevol empresa que vol construir una nau industrial o agrícola ho ha de fer al polígon o ho pot fer a un altre lloc”, cal tenir en compte que un dels aspectes que regula ( i ha de ser així) la normativa urbanística, es precisament els usos permesos a cada zona. Es a dir que, una nau industrial no s’ha de construir al polígon, si no que es pot construir a qualsevol solar al que estigui permès l’ús industrial, però ha de ser sol urbà, (salvant algunes excepcions). Les construccions agrícoles, es poden construir en sol rústic, respectant una superfície màxima de construcció, per tant, si que te’ls pots fer al tros que tinguis més a prop del poble, si compleixes amb els requisits de les normes urbanístiques.

-          En quan a la pregunta sobre la “promoció de l’urbanització dels terrenys per a que el poble creixi ordenadament”, cal dir que la realitzat de Batea es que hi ha una manca de sòl edificable, per tant, entenem que s’ha de facilitar i promoure l’urbanització dels terrenys i això es el que farem si en tenim l’oportunitat.

-          L’ultima pregunta en la que es demana si “podem definir un mica més en que consistiria la revitalització del casc antic i quina seria la col·laboració de la iniciativa pública”, nosaltres creiem que s’ha d’aconseguir que, amb el pas del temps i mitjançant el conjunt d’obres que es facin a aquesta zona, el casc antic de Batea sigui atractiu, que constitueixi un patrimoni històric, que estigui habitat i al que hi hagi activitat socioeconòmica i cultural.

Referent a quina seria la col·laboració i iniciativa pública, tal i com dèiem al nostre escrit, ha d’anar dirigida a evitar que els particular tinguin dificultats econòmiques o tècniques per realitzar obres al casc antic, ja que, en cas contrari, segurament aquests particulars decidirem no realitzar cap obra i el casc antic mai es recuperaria. Evidentment, en quant a la part econòmica, l’Ajuntament pot col·laborar mitjançant rebaixes o exempcions fiscals, o mitjançant aplicacions pressupostaries en forma d’ajuts o subvencions, per exemple, per realitzar rehabilitacions de façanes al casc antic. I creiem que és just, perquè d’aquestes inversions se’n beneficiaria el poble.

PLANEJAMENT URBANÍSTIC

El planejament urbanístic al nostre poble, així com el que té a veure amb les construccions, obres i instal·lacions, és un tema prou important com per dedicar-li un espai al nostre blog, i tot i que es tracta d’un tema de marcat caràcter tècnic, mirarem de fer algunes propostes que creiem que aportarien avantatges per al territori i per als veïns

En primer lloc, cal establir un disseny urbà adequat, es a dir, decidir com volem que sigui l’espai públic del nostre poble a mitjà o llarg termini; per exemple, zones d’esplai per als xiquets, agrupació dels serveis d’ensenyament, regulació del trànsit al casc antic, etc., adaptant-se a les necessitats i incloent allò que els bateans volen que tingui el poble, tenint en compte també com es gestionen aquests espais.

 Creiem que la normativa urbanística en general necessita una revisió, i que és el moment de redactar un POUM (Pla d’Ordenació Urbanística Municipal) com a instrument d’ordenació urbanística integral de Batea i el seu terme municipal. L’aprovació d’aquest pla permetria adaptar la normativa urbanística existent a la Llei d’Urbanisme vigent en l’actualitat, així com a la realitat actual del poble, i corregir els aspectes de la normativa que amb el pas del temps s’ha evidenciat que no funcionen, és a dir, que no donen solucions a les mancances urbanístiques de Batea.

Com a exemple, veiem que de les 18 Unitats d’Actuació que es van definir a les normes subsidiàries, només s’han anat urbanitzant les més petites i les que comprenien sòl d’un únic propietari, o de pocs propietaris, quedant per desenvolupar les Unitats d’Actuació que comprenen més superfície i a les que estan implicats varis propietaris, el que, evidentment, dificulta que es puguin portar a terme. Aquestes dificultats venen donades, principalment, per l’important cost econòmic que suposa la urbanització per als propietaris, però també per les dificultats que comporta reunir i posar d’acord a varis propietaris, que segurament tindran diferents interessos i diferents situacions personals. Així, a les normes subsidiàries hi ha definides 5 Unitats d’Actuació que tenen una superfície total d’entre 10.000 y 31.000 m2, el que suposa (tenint en compte la superfície d’us privat que resulta després de les cessions) urbanitzar un màxim d’entre 30 i 60 parcel·les, segons quina sigui la unitat d’actuació.

Tot això comporta que a Batea tinguem una manca de sòl edificable, que per una banda frena la construcció, i que per l’altra frustra les expectatives de molta gent que vol fer-se una casa, especialment les dels joves que volen viure en parella.

L’aprovació d’un POUM, per altra banda, permetria determinar els valors arquitectònics i arqueològics i el patrimoni cultural que ha de ser protegit, i en especial pel que fa referència a la zona del nucli antic. Creiem que els criteris i objectius del POUM vers el nucli antic, haurien de ser els següents:

-          El nucli antic ha de ser un espai viu, habitat i d’activitat econòmica.

-          El nucli antic ha de ser un punt central a partir del qual s’ha d’estudiar, conèixer i divulgar el patrimoni històric i cultural de Batea.

-          La revitalització i recuperació del nucli antic ha de ser un projecte on la iniciativa pública i privada treballin conjuntament per aconseguir l’objectiu.

En quant al darrer criteri, entenem que en el cas de que el POUM estableixi normes d’obligat compliment per a l’edificació i la rehabilitació al casc antic, que suposin un sobre cost per al propietari que pretengui portar a terme aquestes obres, l’Ajuntament ha de col·laborar amb aquests propietaris amb exempcions fiscals o amb ajuts i subvencions, per tal de minimitzar els possibles greuges econòmics que això suposaria per als propietaris, harmonitzant així els interessos generals del poble amb els interessos particulars dels propietaris.

A més, la conservació  revitalització i promoció del casc antic, aportaria al poble beneficis socials, culturals, educatius i econòmics, que revertirien sobre el territori i les persones, a més de constituir un atractiu turístic que incidiria positivament en l’arribada de visitants al poble, en un moment en el que es necessiten totes les idees i alternatives possibles per reactivar la nostra economia.

Per una altra banda, per aconseguir l’efectivitat de les mesures de protecció dels valors arquitectònics i arqueològics i el patrimoni cultural del nostre poble, el POUM hauria d’incloure un catàleg de bens a protegir, actualitzant el precatàleg inclòs a les actuals normes subsidiàries, de manera que cessi la seva provisionalitat.

Des del punt de vista de la burocràcia i la gestió des de l’Ajuntament de tot el que tingui a veure amb la construcció, obres i instal·lacions, creiem que seria possible donar-li certa agilitat, per exemple emprant les noves tecnologies, de manera que els veïns puguin tenir accés a la informació i als impresos i formularis des de la pàgina web de l’Ajuntament, i fins i tot que alguns tràmits es puguin realitzar on line. També creiem que la missió d’un Ajuntament és gestionar el poble de manera eficaç, facilitant els tràmits burocràtics, en la mesura del possible i sempre respectant la normativa, i evitant qualsevol entrebanc innecessari a qualsevol veí. A més, creiem que l’Ajuntament ha de tenir total transparència i evitar qualsevol inseguretat jurídica, de manera que els veïns sàpiguen en tot moment, per exemple, els criteris que es segueixen per atorgar o denegar una llicència, o per liquidar l’impost sobre construccions, instal·lacions i obres (permís d’obres).