VALORACIÓ DEBAT CANAL 21

Des de dijous i durant tot el cap de setmana, el Canal 21 retransmetrà el debat entre el Sr. Paladella i el nostre candidat, Ramon Antonio Arnal Vidal, i volem dedicar un espai per a expressar les nostres conclusions sobre aquest debat.

En primer lloc, cal reconèixer que es va posar de manifest l’experiència i la facilitat d’improvisació del Sr. Paladella, el que és natural tenint en compte que ha exercit durant els darrers 20 anys d’Alcalde de Batea i durant els darrers 8 anys de diputat al Parlament de Catalunya. En canvi, el nostre candidat era la primera vegada que s’enfrontava, no només a un debat, o més ben dit, a un cara a cara, si no a qualsevol tipus d’aparició en públic per defensar el nostre projecte, fet que va incidir en que no varem saber comunicar tot el que volíem  en aquell moment i es va deixar veure la nostra inexperiència, però el que és evident és que això té un gran mèrit, mèrit que el nostre grup li reconeix plenament.

Dit això, 100% per Batea estem satisfets del resultat del debat, ja que principalment i a través de les diferents intervencions dels candidats, es va posar de manifest la gran distancia que hi ha entre la forma de pensar i actuar del Sr. Paladella i la del nostre grup. Així, mentre el primer personalitza contínuament en la seva figura i s’autoproclama com a l’únic benefactor de Batea, el nostre candidat va exposar amb total claredat que nosaltres volem que Batea sigui plural, que a l’Ajuntament s’escoltin totes les veus, que es tinguin en compte totes les opinions i que tothom es senti representat, i en cap cas que sigui una única persona la que decideixi per tots, que és el que està passant actualment. El Sr. Paladella va reiterar que no vol un Ajuntament dividit entre govern i oposició, però això és exactament el que té i el que ha tingut durant molts anys, i entenem que ell n’és totalment responsable. En canvi, el nostre grup si que defensa realment la pluralitat a l’Ajuntament i el treball en equip, ja que aquesta és principalment la nostra raó de ser com hem dit i repetit en moltes ocasions.

També es va posar de manifest al debat que el Sr. Paladella, després de tants anys a la política, ha caigut en l’espiral dels interessos partidistes, i que per aquest motiu insisteix en fer creure a la gent que el nostre grup és una espècie de satèl·lit de Convergència i Unió, o dit en les seves paraules, “una marca blanca” d’aquest partit polític, ja que aquest és el seu contrincant històric a Batea. El nostre candidat ja va deixar prou clar que això no és així, i va denunciar que el Sr. Paladella ens prejutgés abans de tenir l’oportunitat de demostrar amb els nostres actes com pensem realment. Però nosaltres també volem denunciar des d’aquí que el Sr. Paladella faci servir contra nosaltres l’arma de sembrar dubtes a la gent, manifestant que el nostre objectiu és sumar els vots amb Convergència i Unió per fer-lo fora de l’Alcaldia, negant-nos la nostra individualitat com a grup tot just quan comencem a caminar. Si no fos així, no entenem que digui que siguem una marca blanca i després digui que aquest es un debat estèril. Si es així, perquè el fa públic? nosaltres no l’hem iniciat. O es que realment, aquest no es un debat estèril, si no que el Sr. Paladella  l’inicia perquè si que té uns determinats interessos?

Comprenem que l’incomodi el fet de que s’evidenciï amb la creació del nostre partit que hi ha molta gent a Batea que està en desacord amb ell, però no podem comprendre ni justificar que se’ns ataqui o se’ns menystingui presentant-nos com a titelles d’un altre partit polític, amb l’únic objectiu d’aconseguir una altra vegada la majoria absoluta a l’Ajuntament. Per la nostra part, esperem obtenir per nosaltres mateixos, com a grup independent que som, un bon resultat a les properes eleccions municipals per poder treballar per Batea i per la convivència entre els Bateans, el que és i sempre ha estat el nostre objectiu.

RESPOSTA A ANÒNIM

Contestem també a un comentari anònim, on se’ns preguntava si creiem que des de l’Ajuntament es pot incidir sobre la manera de fer el tràmits burocràtics. La resposta es sí, encara que no creiem que això sigui “l’Oeste”. Es a dir, estem a un Estat de Dret, el que significa que tot el que té a veure amb l’esfera pública i les relacions entre particulars, està regulat, de manera que en principi, tots hem de respectar i acatar la Llei que, a més, ha de ser igual per a tothom.

D’altra banda, la Llei moltes vegades admet diverses interpretacions, de manera que, la seva aplicació en molts casos, dependrà del que la interpreti. Tot i això, portat al terme que ens ocupa, té com a conseqüència que un Ajuntament (o qualsevol administració) té el poder d’allargar els tràmits burocràtics o de simplificar-los; de denegar o atorgar llicencies fent una o altra interpretació de la norma, etc...Això portat a l’extrem, pot arribar a  degenerar fins a  casos de corrupció dins de les diferents administracions. Per sort, hi ha un control jurisdiccional al que qualsevol ciutadà pot acudir si creu que una Administració no ha actuat conforme la Llei.

En quant als concursos i adjudicacions d’obres públiques, evidentment creiem que aquests han de ser totalment transparents, i també que s’ha de facilitar que les empreses i els particulars del poble hi participin d’una o altra manera. Però, ull !!, sense oblidar que el principal objectiu d’una adjudicació es que l’obra en qüestió s’executi de la forma més fidel al projecte aprovat.

Això implica que, tot i que vulguem afavorir la contractació d’empreses locals, aquestes han d’estar preparades per executar l’obra a la que opten. També es pot incloure en les bases d’adjudicació, l’exigència que l’empresa adjudicatària hagi de contractar treballadors del poble que estiguin a l’atur, o que una part percentual de les subcontractacions es facin a empreses del poble.

Per últim, en quant a avançar el nostre programa electoral, el que pretenem es donar a conèixer la nostra postura respecte al major nombre possible de temes que siguin d’interès per al poble, però també saber la vostra opinió al respecte, mitjançant els vostres comentaris, perquè com bé dius, “tots som Batea”.

RESPOSTES A CARLES

En Carles Llop ens fa una sèrie de preguntes sobre l’escrit titulat “planejament urbanístic” que varem publicar a aquest blog.

En primer lloc, com ja expressàvem en el nostre escrit, hem de reiterar que el tema té un caràcter tècnic molt marcat, per tant, a l’hora de fer actuacions concretes s’haurà de comptar amb l’opinió dels tècnics i assessors corresponents, i en segon lloc, en quant a les preguntes plantejades, algunes d’elles no depenen de la voluntat política de les persones que estan en cada moment al capdavant de l’Ajuntament, si no de la normativa autonòmica o estatal vigent.

Tot i això, mirarem de donar resposta a aquestes preguntes:

-          La primera es “ si cal fer un projecte fet per un arquitecte per fer un mas”. L’exigència de projecte tècnic ve donada pel tipus d’obra que es pretén realitzar, encara que es tracti d’un mas. Així, sempre que es tracti d’obra major, és a dir, que afecti a l’estructura de l’edifici, serà necessari un projecte tècnic. Es una qüestió legal, que ve donada per una normativa urbanística, no es una opinió o interpretació que es pugui fer des d’un Ajuntament.

-          A la pregunta de si “qualsevol empresa que vol construir una nau industrial o agrícola ho ha de fer al polígon o ho pot fer a un altre lloc”, cal tenir en compte que un dels aspectes que regula ( i ha de ser així) la normativa urbanística, es precisament els usos permesos a cada zona. Es a dir que, una nau industrial no s’ha de construir al polígon, si no que es pot construir a qualsevol solar al que estigui permès l’ús industrial, però ha de ser sol urbà, (salvant algunes excepcions). Les construccions agrícoles, es poden construir en sol rústic, respectant una superfície màxima de construcció, per tant, si que te’ls pots fer al tros que tinguis més a prop del poble, si compleixes amb els requisits de les normes urbanístiques.

-          En quan a la pregunta sobre la “promoció de l’urbanització dels terrenys per a que el poble creixi ordenadament”, cal dir que la realitzat de Batea es que hi ha una manca de sòl edificable, per tant, entenem que s’ha de facilitar i promoure l’urbanització dels terrenys i això es el que farem si en tenim l’oportunitat.

-          L’ultima pregunta en la que es demana si “podem definir un mica més en que consistiria la revitalització del casc antic i quina seria la col·laboració de la iniciativa pública”, nosaltres creiem que s’ha d’aconseguir que, amb el pas del temps i mitjançant el conjunt d’obres que es facin a aquesta zona, el casc antic de Batea sigui atractiu, que constitueixi un patrimoni històric, que estigui habitat i al que hi hagi activitat socioeconòmica i cultural.

Referent a quina seria la col·laboració i iniciativa pública, tal i com dèiem al nostre escrit, ha d’anar dirigida a evitar que els particular tinguin dificultats econòmiques o tècniques per realitzar obres al casc antic, ja que, en cas contrari, segurament aquests particulars decidirem no realitzar cap obra i el casc antic mai es recuperaria. Evidentment, en quant a la part econòmica, l’Ajuntament pot col·laborar mitjançant rebaixes o exempcions fiscals, o mitjançant aplicacions pressupostaries en forma d’ajuts o subvencions, per exemple, per realitzar rehabilitacions de façanes al casc antic. I creiem que és just, perquè d’aquestes inversions se’n beneficiaria el poble.

PLANEJAMENT URBANÍSTIC

El planejament urbanístic al nostre poble, així com el que té a veure amb les construccions, obres i instal·lacions, és un tema prou important com per dedicar-li un espai al nostre blog, i tot i que es tracta d’un tema de marcat caràcter tècnic, mirarem de fer algunes propostes que creiem que aportarien avantatges per al territori i per als veïns

En primer lloc, cal establir un disseny urbà adequat, es a dir, decidir com volem que sigui l’espai públic del nostre poble a mitjà o llarg termini; per exemple, zones d’esplai per als xiquets, agrupació dels serveis d’ensenyament, regulació del trànsit al casc antic, etc., adaptant-se a les necessitats i incloent allò que els bateans volen que tingui el poble, tenint en compte també com es gestionen aquests espais.

 Creiem que la normativa urbanística en general necessita una revisió, i que és el moment de redactar un POUM (Pla d’Ordenació Urbanística Municipal) com a instrument d’ordenació urbanística integral de Batea i el seu terme municipal. L’aprovació d’aquest pla permetria adaptar la normativa urbanística existent a la Llei d’Urbanisme vigent en l’actualitat, així com a la realitat actual del poble, i corregir els aspectes de la normativa que amb el pas del temps s’ha evidenciat que no funcionen, és a dir, que no donen solucions a les mancances urbanístiques de Batea.

Com a exemple, veiem que de les 18 Unitats d’Actuació que es van definir a les normes subsidiàries, només s’han anat urbanitzant les més petites i les que comprenien sòl d’un únic propietari, o de pocs propietaris, quedant per desenvolupar les Unitats d’Actuació que comprenen més superfície i a les que estan implicats varis propietaris, el que, evidentment, dificulta que es puguin portar a terme. Aquestes dificultats venen donades, principalment, per l’important cost econòmic que suposa la urbanització per als propietaris, però també per les dificultats que comporta reunir i posar d’acord a varis propietaris, que segurament tindran diferents interessos i diferents situacions personals. Així, a les normes subsidiàries hi ha definides 5 Unitats d’Actuació que tenen una superfície total d’entre 10.000 y 31.000 m2, el que suposa (tenint en compte la superfície d’us privat que resulta després de les cessions) urbanitzar un màxim d’entre 30 i 60 parcel·les, segons quina sigui la unitat d’actuació.

Tot això comporta que a Batea tinguem una manca de sòl edificable, que per una banda frena la construcció, i que per l’altra frustra les expectatives de molta gent que vol fer-se una casa, especialment les dels joves que volen viure en parella.

L’aprovació d’un POUM, per altra banda, permetria determinar els valors arquitectònics i arqueològics i el patrimoni cultural que ha de ser protegit, i en especial pel que fa referència a la zona del nucli antic. Creiem que els criteris i objectius del POUM vers el nucli antic, haurien de ser els següents:

-          El nucli antic ha de ser un espai viu, habitat i d’activitat econòmica.

-          El nucli antic ha de ser un punt central a partir del qual s’ha d’estudiar, conèixer i divulgar el patrimoni històric i cultural de Batea.

-          La revitalització i recuperació del nucli antic ha de ser un projecte on la iniciativa pública i privada treballin conjuntament per aconseguir l’objectiu.

En quant al darrer criteri, entenem que en el cas de que el POUM estableixi normes d’obligat compliment per a l’edificació i la rehabilitació al casc antic, que suposin un sobre cost per al propietari que pretengui portar a terme aquestes obres, l’Ajuntament ha de col·laborar amb aquests propietaris amb exempcions fiscals o amb ajuts i subvencions, per tal de minimitzar els possibles greuges econòmics que això suposaria per als propietaris, harmonitzant així els interessos generals del poble amb els interessos particulars dels propietaris.

A més, la conservació  revitalització i promoció del casc antic, aportaria al poble beneficis socials, culturals, educatius i econòmics, que revertirien sobre el territori i les persones, a més de constituir un atractiu turístic que incidiria positivament en l’arribada de visitants al poble, en un moment en el que es necessiten totes les idees i alternatives possibles per reactivar la nostra economia.

Per una altra banda, per aconseguir l’efectivitat de les mesures de protecció dels valors arquitectònics i arqueològics i el patrimoni cultural del nostre poble, el POUM hauria d’incloure un catàleg de bens a protegir, actualitzant el precatàleg inclòs a les actuals normes subsidiàries, de manera que cessi la seva provisionalitat.

Des del punt de vista de la burocràcia i la gestió des de l’Ajuntament de tot el que tingui a veure amb la construcció, obres i instal·lacions, creiem que seria possible donar-li certa agilitat, per exemple emprant les noves tecnologies, de manera que els veïns puguin tenir accés a la informació i als impresos i formularis des de la pàgina web de l’Ajuntament, i fins i tot que alguns tràmits es puguin realitzar on line. També creiem que la missió d’un Ajuntament és gestionar el poble de manera eficaç, facilitant els tràmits burocràtics, en la mesura del possible i sempre respectant la normativa, i evitant qualsevol entrebanc innecessari a qualsevol veí. A més, creiem que l’Ajuntament ha de tenir total transparència i evitar qualsevol inseguretat jurídica, de manera que els veïns sàpiguen en tot moment, per exemple, els criteris que es segueixen per atorgar o denegar una llicència, o per liquidar l’impost sobre construccions, instal·lacions i obres (permís d’obres).

RESPOSTES

Avui volem respondre a les preguntes que ens ha anat fent la gent aquests últims dies. La nostra intenció és contestar a totes les preguntes que ens feu, amb la intenció de contestar-les totes. Però ho farem dedicant un dia cada parell de setmanes per a donar respostes a totes les preguntes que hi hagin. Creiem que així serà més àgil.

La primera pregunta que ens han fet es saber com ens finançarem. La veritat es que el tema del finançament del partit es una qüestió que encara no ens havíem plantejat. Potser forma part de la inexperiència d’un grup de gent que sense massa coneixement de com és el món de la política, mira de posar-se a treballar , sense tindre en conte coses que són més d’intendència que no dels problemes que s’intenten resoldre.

Actualment, els costos que ens hem trobat, han estat mínims; només els propis de la constitució del partit, i això s’ha pagat amb aportacions dels afiliats. ( Es a dir a escot i com diu la dita “a escot no hi ha res car”).

La veritat es que més endavant, doncs ja ho veurem. Encara no ens hem posat a pensar com ho farem.

De moment per donar-nos a conèixer, fem servir més l’ingeni que no el talonari. Fins el moment, veiem que les noves tecnologies són una bona eina. Si em de fer campanya, les nostres pretensions són modestes, ja que la nostra activitat queda acotada al poble.

Carlos ens va preguntar que “Si vosaltres guanyeu podré anar a jugar a tenis a una pista amb condicions?”. També ens demana que siguem més concrets.

 En primer lloc, gràcies per visitar i per participar activament al nostre blog amb els teus comentaris.

Ens preguntes que, si nosaltres guanyem , podràs anar a jugar al tennis en condicions a la pista municipal, i ens demanes que siguem més concrets.

En quant a la pregunta, no te la podem contestar, ja que com hem posat de manifest al nostre escrit, creiem que no es pot abordar un tema tant important com les infraestructures i els serveis a la gent del nostre poble, amb precipitació i a la lleugera, i sense un pla que les contempli de manera global.

Per tant, i amb coherència amb aquesta idea, si nosaltres guanyem farem una reflexió profunda i un estudi acurat, al que es detectin les necessitats del poble i al que es contemplin els mitjans dels que disposem per cobrir-les, per poder redactar un pla que ens permeti equivocar-nos el menys possible.

De totes maneres i per a ser més concrets tal i com ens demanes, a priori i a manca d’aquest pla d’infraestructures, pesem que en aquest moment la nova zona esportiva, que inclou una piscina climatitzada, no és una prioritat, i també pensem que caldria millorar les infraestructures de les que ja disposem i que no donen un servei adequat al poble, entre elles la pista de tennis i les piscines municipals actuals, a les que també s’ha fet referència a molts dels comentaris.

A més, cal tenir en compte, que fent un bon manteniment, el deteriorament de les infraestructures que tenim no arribaria als nivells actuals, podent ajustar les inversions al ús adequat de les mateixes.

La Judit també ens fa una pregunta sobre d’incorporació al mercat laboral de persones amb discapacitat intel·lectual.

Creiem que es necessari trobar sortida a persones amb disminució psíquica o física, i també a altres col·lectius, com les persones amb perill d’exclusió social, i l’Administració, també la local, ha de ser especialment sensible a aquesta realitat.

A més pensem que la inclusió laboral d’aquests col·lectius no s’ha de fer per cobrir l’expedient, si no buscant la seva integració real dins de la societat. En definitiva que aquestes persones puguin sentir-se realitzades.

INFRAESTRUCTURES I SERVEIS A BATEA

Les primeres infraestructures que es creen o que s’haurien de crear, són les més bàsiques i alhora les més imprescindibles (escoles, centres mèdics, carreteres,...) i en cap cas es qüestiona el cost econòmic que suposa construir-les i mantenir-les, tant se val que siguin deficitàries, senzillament són imprescindibles, és amb els impostos que paguem entre tots que ho financiem, i la seva utilització és (o hauria de ser) pública i gratuïta.

Després tenim les infraestructures que ajuden al desenvolupament econòmic del territori (millora de carreteres, altres mitjans de transport, polígons industrials, hidràuliques, de telecomunicacions, xarxes elèctriques, de gas, etc...) totes aquestes també tenen un cost econòmic molt elevat de construcció i de manteniment, però donen com a resultat un creixement en el teixit productiu del territori i com a conseqüència un increment de llocs de treball, de més qualitat, i un major poder adquisitiu dels seus habitants. Aquest desenvolupament econòmic porta implícit un augment en la recaptació d’impostos i per tant un millor finançament per a les infraestructures més bàsiques que com ja hem dit, depenen d’aquests impostos.

Per últim tenim unes infraestructures que sense ser bàsiques, ens ajuden a tenir millor qualitat de vida (Poliesportius, Casals d’Avis, Museus, Piscines, etc...). El cost de la seva execució i del seu manteniment és també molt important i és poden executar gràcies als impostos i per que no dir-ho al seus usuaris, ja que al no tractar-se de infraestructures  bàsiques e imprescindibles, l’usuari final acaba pagant part del manteniment o la seva totalitat mitjançant carnets, abonaments, quotes, taxes municipals, etc... Són aquestes, les infraestructures més qüestionables en quan a necessitat, dimensions i forma.

És lògic pensar que hi ha d’haver un equilibri entre aquests tres tipus de infraestructures per que estan estretament relacionades. Les més bàsiques són com hem dit, imprescindibles, i per tant no podem suprimir-les, és més, hem de millorar-les en la mesura del possible. Les que dinamitzen la economia són el motor que alimenta a les altres dues i les que marquen el “tempo”, con més creixement econòmic hi haurà al territori, major nombre d’infraestructures i de major qualitat seran. En canvi, en quant a les infraestructures que no són imprescindibles, hem de qüestionar-nos si s’han de mantenir amb quotes, abonaments, taxes, etc, en les circumstàncies econòmiques actuals, en les que hi ha un nombre significatiu de persones que han vist reduïts els seus ingressos, que han perdut el seu lloc de treball o la seva empresa. Qui pensa en treure un abonament anual, per exemple, per anar a una piscina climatitzada quan arriba just o no arriba a final de mes?

És indiscutible afirmar que en els darrers anys, la vila de Batea ha guanyat amb infraestructures. Poliesportiu, Gimnàs, Casal d’Avis, Guarderia Municipal, Oficina del DARP, Institut, Centre Sociosanitari, Sala Polivalent (amb col·laboració de la Germandat), Museu, Carretera comarcal C-221, Reg de la Terra Alta, Polígon Industrial, Depuradora, i d’altres que segurament ens deixem en són un exemple.

No es pot dir mai que “NO” a una infraestructura per que la seva definició ens ho impedeix, però “SI” que podem qüestionar la seva prioritat, el moment, la mida, la forma, la ubicació, les necessitats que cobreix i les que no cobreix, el seu cost, el seu manteniment, etc...

Creiem que cal establir un pla d’infraestructures per al poble, equilibrat, realista, adequat als temps que estem vivint i que ha de tenir en compte el següent:

• Un bon pla d’infraestructures l’ha de redactar un equip de professionals, buscant cobrir les necessitats existents, optimitzant el cost i el seu manteniment. Considerem que l’ordre a seguir en la creació d’un pla d’infraestructures hauria de ser:

1.       Detectar les necessitats socioeconòmiques d’un conjunt significatiu de la població.

2.       Avaluar i prioritzar les necessitats detectades.

3.       Projectar (noves construccions, ampliacions o rehabilitacions) les infraestructures adequant-les en mida i forma, sent fidels a les necessitats detectades.

4.       Estudi del finançament per a l’execució de les mateixes, tenint en compte no només la construcció sinó el seu manteniment.

• Cal establir un equilibri entre les diferents infraestructures. Les bàsiques són imprescindibles, però les que ens donen més qualitat de vida van lligades a les que potencien la economia del poble, sense un equilibri estem hipotecant el nostre futur i els nostres impostos, amb ells pagarem en un futur els excessos del present.

Entenem que cal estudiar ben bé com s’inverteixen els diners al nostre poble (impostos que hem pagat i pagarem entre tots).

Cal realitzar un obra tant ambiciosa com la nova zona esportiva, amb la situació socioeconòmica actual? 90.000 € vestidors, 192.000 € Magatzem, Cantina, Tanca, 360.000 € gespa artificial, 600.000 € piscina coberta. No seria més raonable millorar la ja existent? No seria millor invertir en una infraestructura de tipus econòmic (xarxes de telecomunicació, promoció dels productes típics del nostre poble, turisme enològic, etc..)? O del tipus social com un Tanatori Municipal?

EL MOVIMENT ASSOCIATIU A BATEA

Es una realitat indiscutible que el número d’associacions del nostre poble es molt nombrós, n’hi han de tot tipus, de caire esportiu, cultural, educatiu, religiós, etc.

Totes aquestes associacions agrupen a molta gent i no sería cap mentida afirmar que hi ha molt poca gent en aquest poble que no pertanyi a cap entitat. Cadascuna d’aquestes associacions organitza anualment una sèrie d’actes. Normalment es tracta d’activitats  per a la gent del mateix poble i de vegades s’organitzen fora de la nostra vila. Si fem un repàs a totes els actes que es fan al poble al llarg de l’any, en adonarem que quasi bé tots estan realitzats per alguna associació del poble. Com exemple, tenim les festes d’hivern (La Germandat), el carnestoltes (Adeba), el mercat medieval (La Templada), la setmana cultural (Patronat), La Gala (Amics del Teatre), Concert de Nadal (Coral+Escola de Música), futbol (Club de Futbol Batea), Nit de Foc (Correfocs+Grallers), Ampa (Reis, parc de Nadal)….

No les nombrem totes perquè no acabaríem mai i cada any n’hi ha de noves, però desgraciadament, també n’hi han  que desapareixen. Son totes aquestes activitats les que fan de viure a Batea un dia a dia més divertit amb més coses per fer i per veure. No ens imaginem una Batea sense aquestes activitats i sense aquestes associacions, vosaltres si?

Analitzem qui hi ha darrera aquestes associacions. Són veïns de Batea, diferents entre ells, amb ideologies diverses, però amb un objectiu comú, treballar per mantenir l’associació i portar a terme una sèrie d’actes durant tot l’any.

Tots aquests vilatans, sacrifiquen hores del seu temps lliure, fins i tot del seu treball a favor de tots nosaltres. Amb molt pocs recursos o fins i tot sense, aconsegueixen fites dignes d’admiració.

En una realitat com l’actual, on la gent exigeix més del que aporta; l’associacionisme es una forma de voluntariat que mereix un respecte i una atenció molt, molt, gran.

Després d’aquest anàlisis de la situació actual, creiem que hi ha diferents objectius que s’han de perseguir per atendre les necessitats de totes les associacions:

1.- Creació d’una regidoria especifica per l’atenció a les associacions. Ha d’haver una relació directa entre associacions i l’Ajuntament i ha de tenir una freqüència periòdica. L’Ajuntament  ha d’analitzar anualment les necessitats i problemàtiques de les nostres entitats i ho ha de fer des de la proximitat.

2.- Es imprescindible el suport econòmic des del Consistori a aquestes associacions, tot i els temps de crisis actuals, creiem que caldria revisar si l’aportació, que ens fa a aquestes associacions es l’adequada, ja que creiem que seria millor,que aquest suport econòmic es realitzés d’una manera percentual sobre els impostos municipals.

3.- Establir uns criteris clars i objectius alhora d’adjudicar aquests ajuts. Aquests criteris, haurien d’anar lligats a per exemple: nº de socis, antiguitat, activitats (nombre, repercussió, locals o foranies, periodicitat...), formes de finançament...

Com a conclusió, podem dir que les associacions són el principal actiu en la vida sociocultural de Batea, creiem que es convenient potenciar-les, proporcionant ajuts econòmics i logístics, no és just que les associacions es vegin obligades a finançar part de les seves activitats demanant col·laboració a les empreses del poble, mentre l’Ajuntament presenta un remanent de tresoreria àmpliament positiu.